Ara llegim…
La vida sense ell
Isabel-Clara Simó
Pròxima trobada:
Dimecres 25 de març

El júniors llegeixen…
La historia interminable
Michael Ende

4a trobada Club de lectura: La dama de blanc

Amb la Dama de Blanc, novel·la que va ser catalogada com la millor novel.la del segle XIX i un bestseller de l’època (potser només superada per les obres de Charles Dickens), ens endinsem en el món victorià de la família Fairlie, on les dues germanastres Laura i Marion, tenen una sèrie d’adversitats i complots que ens obligaran a no deixar el llibre fins a l’última pàgina. Aquest suspens constant es basa en el fet que és una novel.la de sensació o efectista que manté el suspens de la trama constantment, al llarg de cada capítol i aquest suspens passa fins i tot per sobre de l’estil. La manera com va ser editada la novel.la ens ho explica: per fascicles setmanals els anys 1859 i 1860. Aquest fet provoca que el guió ens mantingui constantment enganxats a la trama i anem desbrossant pacientment els dos misteris principals de la novel.la: qui és la Dama de Blanc, quina relació té amb els protagonistes principals i quin complot s’ordeix al voltant de la Laura Fairlie.

Un altre fet que fa que la lectura sigui àgil és que tots els protagonistes de la novel.la en narren algun capítol, de manera que els diferents períodes de l’acció es poden observar des de diferents òptiques, a vegades contraposades, a vegades complementaries i amb estils característics de cada personatges. Altres èxits de la novel.la van ser la de situar l’acció en el terreny quotidià dels anglesos del 1850: comtats reals, adreces específiques de Londres, situacions quotidianes modernes de l’època com desplaçar-se en tren, institucions sanitàries concretes, etc. feia que l’acció passés davant mateix dels ulls dels lectors inicials, fent-la sentir molt propera a la societat anglesa i londinenca com a contraposició a altres novel·les desenvolupades en terres remotes.

Els grans temes que mou Wilkie Collins durant la seva vida i que podem observar en aquesta novel·la són la posició desigual de les dones i els homes enfront a les convencions socials i la identitat. El fet de criticar la diferent posició entre els homes i les dones surt reflectit en alguns personatges de la novel·la i també en la manera final que es soluciona: sempre amb l’esforç valerós del protagonista home tenint les protagonistes dones un paper més secundari a l’últim terç de la novel.la. L’autor mateix va portar a les últimes conseqüències les seves creences en aquest tema i va conviure amb el consentiment de dues dones alhora i amb els seus fills sense casar-s’hi. L’altre gran tema de la novel.la és la identitat real i profunda d’ alguns dels seus personatges i que comporta una confusió buscada per l’autor que no desfà fins ben entrada la trama entre les diferents identitats reals del Comte Fosco, del baronet Percival, del professor Pesca o la mateixa Dama de Blanc.

En fi, una obra que ens transportarà a l’activa societat anglesa del segle XIX, en ple desenvolupament de la Revolució Industrial, i que ens farà recórrer l’orografia d’Anglaterra per resoldre un misteri : qui era la Dama de Blanc?

Carles Masdeu

Menú